Captura de pantalla 2018-03-12 a las 19.00.26
lunes, 12 de marzo de 2018

Joan Llinares, Director de l'Agència de Prevenció i Lluita contra el Frau i la Corrupció de la Comunitat Valenciana: “Som conscients que s'ha de fer tot el possible per garantir la independència de l'habilitat nacional”

Hui entrevistem Joan Llinares, responsable de l'Agència de Prevenció i Lluita contra el Frau i la Corrupció de la Comunitat Valenciana. Una institució que, segons anirem albirant al llarg de l'entrevista, pot fer la vida més fàcil als Habilitats nacionals, així almenys ho deduïm de la conversa amb el seu màxim dirigent. Llinares, en estos moments realitzant visites institucionals a la Comunitat Valenciana, ens parla de per què naix, qué és i quina és la utilitat de l'Agència de Prevenció i Lluita contra el Frau i la Corrupció de la Comunitat Valenciana.

Quin és l’origen d’esta Agència?

El compliment dels mandats derivats de la Convenció Internacional contra la Corrupció de Nacions Unides de 2003 o prèviament els convenis civil i penal contra la Corrupció, de 1999,  del Consell d’Europa realitzats tots després d’insistents recomanacions de l’OCDE, l’Organització per a la Cooperació i Desenvolupament Econòmic que porta dècades denunciant la corrupció com un dels principals problemes per al desenvolupament econòmic i que més perjudiquen als sistemes democràtics i les llibertats i drets humans.

I en conseqüència, la necessitat de desplegar un intens treball de prevenció. Sobre estos fonaments està l’origen de les agències anticorrupció arreu del mon. En Europa,  l’OLAF – Oficina Antifrau de la Unió Europea- podríem dir que és la mare de la que neixen en els seus propis àmbits territorials estatals agències com les de França -Haut Autorité pour la Transparence de la Vie Publique- o Italia – Autorità Nazionale Anti Corrupción- , o las regionals que en estos moments existeixen a Espanya, com l’Agència de Prevenció i Lluita contra el Frau i la Corrupció de la Comunitat Valenciana i les homònimes de Catalunya, Balears i Aragó. A Galicia s’ha optat per un altra forma jurídica creant-la com un òrgan dins del Consello de Comptes.

L’àmbit territorial de la nostra Agència és la Comunitat Valenciana i el seu àmbit competencial són totes les administracions públiques valencianes, el seu sector institucional i instrumental, les empreses contractistes, concessionàries i les subcontractistes d’obres i serveis públics, les entitats que perceben subvencions públiques, les institucions estatutàries, universitats, sindicats i partits.

Amb quin propòsit naix l’Agència de Prevenció i Lluita contra el Frau i la Corrupció?

La seua principal funció és la Prevenció, com ja he dit abans, prevenció contra les males practiques. Fer un tractament a la corrupció diferent al que s’ha fet fins ara. Dotar a les administracions públiques de capacitats i mitjans per detectar a temps a través de l’anàlisi dels punts febles en els procediments.

Volem posar en marxa els anomenats Mapes de risc a partir d’un plantejament bàsic: que la corrupció és un risc real i latent en la nostra societat i en particular en els nostres àmbits de la gestió pública. El risc de que algú se’n vulga aprofitar de les seues potestats públiques per obtenir beneficis privats il·legítims està present de forma continuada i pot manifestar-se en qualsevol moment, burlar els controls i abusar del seu poder. És necessari per tant prendre plena consciència d’aquest risc analitzar els punts febles i susceptibles dels nostres procediments, donar recolzament i, en el seus cas, formació als funcionaris que han de detectar-ho i impedir-ho.

En quan a metodologia no estem inventant res, açò ja es fa en altres àmbits com per exemple el de la seguretat i salut laboral des d’on s’ha planificat sistemes efectius de la lluita contra la lacra dels accidents laborals gràcies a l’ampla normativa i plans desenvolupats.  

Qué podría fer l’Agència pels HHNN?

Esta Agència ve per a recolzar a tots els funcionaris que treballen honestament, moltes vegades en condicions i circumstàncies molt difícils en quan a garanties de la seua independència i deure d’imparcialitat, especialment aquells que tenen com a funció preservar la legalitat dels actes administratius i fiscalitzar la gestió dels recursos públics. La soledat de l’habilitat estatal davant situacions complexes és una realitat. Som conscients que s’ha de fer tot el possible per garantir la independència i estabilitat dels HHNN.

Existeixen molts fronts on s’ha de treballar. En concret tenim situacions de veritables fraus de llei en les decisions que busquen suprimir places d’HHNN, o  dificultar la cobertura de les existents; la permanent pressió que suposa per a l’HHNN que complements retributius com l’específic depenguen dels òrgans als que precisament s’han de fiscalitzar pels funcionaris d’HHNN

Els que acaba de nomenar són alguns dels fronts oberts pel Col·legi en el seu objectiu de recolzar als companys. Com hauría de fer el company que també volguera contar amb el recolzament de l’Agència?

Sabem que en moltes ocasions, la por ha sigut una de les causes per les que la corrupció ha estat tan estesa. És per això que l’Agència oferix una clara i ferma garantía de protecció a la persona que ve a l’Agència per denunciar una irregularitat. Quan rebem alguna persona que vol informar d’una mala pràctica, posem en marxa una assistència jurídica immediata, fem les investigacions oportunes i si es conclou que es tracta d’un delicte, l’Agència ho denuncia a la Fiscalia. I si el denunciant ho demana pot obtenir la protecció reconeixent-li l’estatut de denunciant que contempla l’article de la Llei 11/2016, de 28 de novembre, de la Generalitat Valenciana per la que es cre l’Agència. No és casualitat que el primer funcionari que sol·licità i se li atorgà la protecció de l’estatut de denunciant fos un habilitat nacional.  

Dades de l’Agència

director@antifraucv.es

Per Eva Altaver- Periodista especialitzada en Govern Obert i AAPP